“Escocía” és el seu espectacle més madur fins avui. I no n’hi ha per menys, ja que la feina més recent sempre comporta una maduresa inevitable.

Aquest xou reflecteix el “coïssor generacional”, aquesta lluita interna d’un home que ha arribat als 40 anys, oscil·lant entre la joventut i la vellesa. És una batalla aferrissada contra la dualitat de sentir-se jove per dins, mentre la realitat externa l’apropa més a l’Imserso que a la vida universitària.

Aquesta situació provoca un debat constant entre l’optimisme i el pessimisme. El que és clar és que Txabi no es rendeix i no es guardarà res. Ell és el portaveu de “la fúria inofensiva”.